W.B.Yeats (1865-1939)
Sailing to Byzantium
I
That is no country for old men. The young
In one another's arms, birds in the trees,
—Those dying generations—at their song,
The salmon-falls, the mackerel-crowded seas,
Fish, flesh, or fowl, commend all summer long
Whatever is begotten, born, and dies.
Caught in that sensual music all neglect
Monuments of unageing intellect.
II
An aged man is but a paltry thing,
A tattered coat upon a stick, unless
Soul clap its hands and sing, and louder sing
For every tatter in its mortal dress,
Nor is there singing school but studying
Monuments of its own magnificence;
And therefore I have sailed the seas and come
To the holy city of Byzantium.
III
O sages standing in God's holy fire
As in the gold mosaic of a wall,
Come from the holy fire, perne in a gyre,
And be the singing-masters of my soul.
Consume my heart away; sick with desire
And fastened to a dying animal
It knows not what it is; and gather me
Into the artifice of eternity.
IV
Once out of nature I shall never take
My bodily form from any natural thing,
But such a form as Grecian goldsmiths make
Of hammered gold and gold enamelling
To keep a drowsy Emperor awake;
Or set upon a golden bough to sing
To lords and ladies of Byzantium
Of what is past, or passing, or to come.
[From The Tower, 1928]
Navegant cap a Bizanci
I
Aquest no és un país per a vells. Els joves,
en braços uns dels altres, ocells als arbres
amb llur cant –generacions que moren–,
cascades de salmons, mars de verats,
aviram, peix o carn lloant durant l’estiu
tot allò que és engendrat i neix i mor.
Presos d’aquesta música sensual, tots negligeixen
els monuments de l’intel·lecte sense temps.
II
Un vell no és més que una mísera cosa,
un abric estripat en un pal, a no ser
que l’ànima piqui de mans i canti ben fort
per cada esquinçall del seu vestit mortal;
i no hi ha escola de cant, tan sols estudiar
monuments des de llur magnificència;
per això he travessat els mars i he arribat
a la ciutat sagrada de Bizanci.
III
Oh savis, que us alceu en el foc sagrat de Déu
igual que en el mosaic daurat d’un mur,
deixeu el sacre foc que giravolta
per ser mestres del cant de la meva ànima.
Consumiu el meu cor: malalt de desig
i lligat a una bèstia moribunda,
ell ja no sap què és; i a mi, acolliu-me
dins l’artifici de l’eternitat.
IV
Un cop fora natura, ja no prendré mai més
l’aspecte corporal de cap cosa vivent,
sinó una forma com la que els grecs orífexs
modelaven en or i l’esmaltaven
per mantenir despert l’emperador abaltit;
o cantaré, posat sobre una branca d’or,
als senyors i a les dames de Bizanci,
sobre el passat, o bé el que passa, o l’avenir.
Vet ací un conegut poema de Yeats, escrit el 1926,
quan ja era sexagenari, i publicat el 1928 dintre el llibre The Tower. Exposa les reflexions d’una persona que està envellint (té el cor “lligat a una bèstia moribunda”) i viatja a la recerca d’una existència fora del temps, on els savis de l’antiguitat poguessin modelar el seu esperit a la mesura de la saviesa i la sensibilitat artística, cultural i espiritual d’un passat idealitzat.
El recordo d’una pel·liculeta de 2014 sense gaires pretensions, ‘Some kind
of beautiful’, en què Pierce
Brosnan fa de professor de literatura i comenta aquest poema davant uns
alumnes que passen d’ell i de tot. Em va fer
gràcia que, als alumnes del film, el professor acabés explicant-los que el poeta
els diu que gaudeixin i visquin la vida el millor que puguin. No sembla que sigui ben bé aquesta, la lliçó que es desprèn del poema a primer cop d'ull, però ves a saber si al capdavall també es tracta d'això.
En català, Yeats ha estat traduït per Marià
Manent i Marià Villangómez, entre altres; però sobretot per Josep
M. Jaumà, qui, el 2015, va publicar-ne una extensa antologia: 150 poemes.
Aquesta meva versió, lliure i maldestra, no vol ni pot fer ombra a tan
il·lustres traductors.
Imatges (Wikimedia Commons):
a) Yeats l’any 1900. Fotografia d’autor desconegut.
b) Yeats l’any 1900. Pintura a l’oli feta pel seu pare, John
Butler Yeats.
c) Yeats l’any 1908. Dibuix a llapis de John Singer Sargent.
d) Yeats l’any 1923. Fotografia d’autor desconegut.
