Quantcast
Channel: Amb vetusta gonella
Viewing all articles
Browse latest Browse all 460

Baudelaire - Tres poemes

$
0
0


Charles Baudelaire (1821-1867)
Tres poemes

L’avertisseur

Tout homme digne de ce nom
A dans le coeur un Serpent jaune,
Installé comme sur un trône,
Qui, s'il dit: «Je veux,» répond: «Non!»

Plonge tes yeux dans les yeux fixes
Des Satyresses ou des Nixes,
La Dent dit: «Pense à ton devoir!»

Fais des enfants, plante des arbres,
Polis des vers, sculpte des marbres,
La Dent dit: «Vivras-tu ce soir?»

Quoi qu'il ébauche ou qu'il espère,
L'homme ne vit pas un moment
Sans subir l'avertissement
De l'insupportable Vipère.


L’advertidor

Tot home digne d’aquest nom
duu una Serp groga dintre el cor,
que s’hi ha instal·lat com dalt d’un tron,
i quan ell diu «Vull!», respon: «No!».

Si clava els ulls dintre els ulls fixos
de satiresses o de nimfes,
la Dent diu: «Pensa en el teu deure».

Si engendra infants o planta uns arbres,
si poleix versos o esculpeix marbres,
la Dent li diu: «Viuràs, al vespre?»

Tant se val si fa plans o si anhela:  
l’home no viu ni un moment
sense sofrir l’advertiment
d’aquest escurçó insuportable.

[Versió lliure meva]


Le Rebelle

Un ange furieux fond du ciel comme un aigle,
Du mécréant saisit à plein poing les cheveux,
Et dit, le secouant : " Tu connaîtras la règle !
(Car je suis ton bon Ange, entends-tu ?) Je le veux !

Sache qu'il faut aimer, sans faire la grimace,
Le pauvre, le méchant, le tortu, l'hébété,
Pour que tu puisses faire, à Jésus, quand il passe,
Un tapis triomphal avec ta charité.

Tel est l'Amour ! Avant que ton coeur ne se blase,
A la gloire de Dieu rallume ton extase ;
C'est la Volupté vraie aux durables appas !"

Et l'Ange, châtiant autant, ma foi ! qu'il aime,
De ses poings de géant torture l'anathème ;
Mais le damné répond toujours : " Je ne veux pas !"

El rebel

Un àngel furiós cau del cel com una àliga;  
del descregut agafa a grapats els cabells,
i diu, tot sacsejant-lo: «Has d’aprendre la regla!
(Soc el teu àngel bo, ho has entès?) I així ho vull!

Saps que et cal estimar, sense fer escarafalls,
el pobre, el malaurat, l’estúpid i el malvat;  
i així li podràs fer, al Bon Jesús, quan s’atansi,
en triomf, una estora amb la teva caritat.

És ben bé així, l’Amor! Abans que el cor se’t cansi,
amb la glòria de Déu reviscola el teu èxtasi;
és la Voluptat vera d’un encís durador!»

I l’àngel, torturant, a fe! tant com estima,
amb els punys de gegant el reprovat castiga;
però el damnat respon: «No vull pas fer-ho, no!»

[Versió lliure meva]


Epigraphe pour un livre condamné

Lecteur paisible et bucolique,
Sobre et naïf homme de bien,
Jette ce livre saturnien,
Orgiaque et mélancolique.

Si tu n'as fait ta rhétorique
Chez Satan, le rusé doyen,
Jette ! tu n'y comprendrais rien,
Ou tu me croirais hystérique.

Mais si, sans se laisser charmer,
Ton oeil sait plonger dans les gouffres,
Lis-moi, pour apprendre à m'aimer ;

Ame curieuse qui souffres
Et vas cherchant ton paradis,
Plains-moi !... sinon, je te maudis !

Epígraf per a un llibre condemnat

Lector pacífic i bucòlic,
ingenu i pulcre home de bé,
llença aquest llibre saturnià,
orgiàstic i melancòlic.

Si no has estudiat retòrica
amb Satanàs, l’astut degà,
llença’l! No hi entendries res,
o bé em prendries per histèric.

Però si no et deixes encisar 
i el teu ull sap saltar als abismes,
llegeix-me i aprèn a estimar-me;

ànima curiosa que sofreixes
tot buscant el teu paradís,
plany-me! ... Si no, jo et maleeixo!

[Versió lliure meva]
 

Tres dels poemes que Baudelaire va afegir, poc abans de morir, a la tercera edició francesa del seu famós poemari. ‘Les flors del mal’ van aparèixer a París el 1857 i van costar al seu autor un judici; va ser condemnat a pagar una multa i a suprimir sis poemes, que es veu que “atemptaven contra la moral pública” (Val la pena llegir-los per comprovar que, fins i tot en aquella època, només podien escandalitzar mentalitats molt tortuoses). 

La segona edició va aparèixer a París el 1861, sense els sis poemes censurats, però amb 32 poemes nous: en total, 126. A Bèlgica –on ja aleshores tenien les coses de la llibertat força més clares que a la França del Segon Imperi–, el 1866, va publicar un altre recull, ‘Les épaves’ (Les brases), que incloïa els sis poemes censurats a França més 16 de nous; finalment, la tercera edició francesa, pòstuma, de ‘Les Fleurs du Mal’, de 1868, constava de 151 poemes: els 94 de la primera edició (és a dir, sense els sis censurats), més els 32 afegits de la segona, més 11 dels de Bèlgica (per alguna raó, potser per por de la censura, els editors en van excloure cinc més), més 14 poemes nous, entre els quals aquests tres que he seleccionat. El recull complet, doncs, el que s’edita actualment, bé que no sempre sota la mateixa ordenació, consta de 162 poemes. 

En català hi ha almenys dues excel·lents traduccions de l’obra completa, a cura de Xavier Benguerel (1985-1998) i del meu mestre Jordi Llovet (2007), enfront de les quals, no cal dir-ho, aquestes meves provatures són indignes. També hi ha altres traduccions més antigues: com a mínim, les de Joan Capdevila (1920) i de Rossend Llates (1928), però aquestes malauradament no les conec; si algú me les trobés ho agrairia...

Imatges (Wikimedia Commons):


a) Étienne Carjat: fotografia de Charles Baudelaire (1862). British Library, Londres.
b) Nadar (Gaspar-Félix Tournachon): fotografia de Charles Baudelaire (1865).
c) Gustave Courbet: retrat de Charles Baudelaire. Oli sobre tela (1849). Musée Fabre, Montpeller.
d) Henry Fantin-Latour: ‘Hommage à Delacroix’. Oli sobre tela (1864). Musée d’Orsay, París. Baudelaire és el que seu més a la dreta.




Llibertat per a tots els presos polítics, els exiliats i els processats, i suport a llurs famílies. Ignomínia contra dignitat.



Viewing all articles
Browse latest Browse all 460

Trending Articles



<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>