Carlo Pepoli / Vincenzo Bellini
Suoni la tromba
RICARDO & GIORGIO
Suoni la tromba, e intrepido
lo pugnerò da forte;
bello è affrontar la morte
gridando: libertà!
Amor di patria impavido
mieta i sanguigni allori,
poi terga i bei sudori
e i pianti la pietà.
[‘I Puritani’, acte II, escena 4]
Soni la trompa i, intrèpid,
jo lluitaré tan fort com podré;
és bonic, fer front a la mort
tot cridant: Llibertat!
Que l’amor a la pàtria, impàvid,
segui els llorers sagnants
i la pietat eixugui
la bella suor i els plors.
Oh Patria, oh amore
ARTURO:
Oh patria, oh amore,
onnipossenti nomi! Ad ogni passo
mi balza il cor nel seno, e benedico
ogni fronda, ogni sasso.
Oh! com'è dolce a un esule infelice
vedere il suo tesoro
e, dopo tanto errar di riva in riva
baciar alfin la sua terra nativa! [...]
Corre a valle, corre a monte
l'esiliato pellegrin,
ma il dolor gli è sempre a fronte,
gli è compagno nel cammin.
Cerca il sonno a notte scura
l'esiliato pellegrin;
sogna e il desta la sciagura
della patria e il suo destin.
Sempre eguali ha il luoghi e l'ore
l'infelice trovator.
L'esiliato allor che muore
ha sol posa al suo dolor.
[‘I Puritani’, acte III, escena 1]
Oh Pàtria, oh amor
Oh pàtria! Oh amor!
Oh noms omnipotents! A cada pas
el cor em salta al pit i beneeixo
cada bosc, cada roca.
Que n’és de dolç, per a un trist exiliat,
retrobar el seu tresor
i, havent errat tant temps de riba en riba,
besar per fi la terra nativa! [...]
Corre per valls i per muntanyes
l’exiliat pelegrí,
i sempre amb el dolor es troba,
que li és company de camí.
Busca el somni en la nit fosca
l’exiliat pelegrí,
i el desperta la desgràcia
de la pàtria i son destí.
Sempre iguals té el lloc i l’hora
el dissortat trobador.
Llavors, l’exiliat que expira
sols expressa el seu dolor.
[Versions lliures meves]
Els llibretistes de l’òpera romàntica
eren especialistes a passar-se per l’engonal el rigor històric, ja que sabien
que el públic de l’època valorava molt més les peripècies amoroses –i molt
millor si a més a més acabaven de forma tràgica– dels protagonistes. ‘I
Puritani’ no és l’excepció.
L’obra és ambientada en les guerres civils angleses
del segle XVII, quan el rei Carles I, absolutista, casat amb una catòlica i ell
mateix sospitós de simpaties envers els catòlics, l’any 1629 va dissoldre el
Parlament i va governar onze anys de forma autocràtica (els “onze anys de
tirania”). S’hi van oposar els puritans, anglicans radicals, partidaris de
reformes religioses encara més profundes que les que preconitzava l’església
anglicana, i que donaven suport al Parlament. El 1642 va esclatar la primera guerra
civil. El rei va ser derrotat per les tropes parlamentàries, liderades per Fairfax
i Cromwell. En comptes d’acceptar el retorn a una monarquia parlamentària, el
monarca va intentar fugir i aliar-se amb Escòcia. Això va provocar la segona
guerra civil, que va culminar amb la detenció de Carles I. El Parlament el va
jutjar acusat d’alta traïció i el va condemnar a mort; va ser executat el gener
de 1649.
Es va proclamar la República –anomenada la Commonwealth–, però el
poder real va recaure en el dictador Oliver Cromwell, designat Lord Protector, i
després en el seu fill, Richard. El nou règim va durar també onze anys: el 1660
va ser reinstaurada la monarquia en la persona de Carles II, fill del rei
executat, que va arribar a ser venerat com a sant pels anglicans. Els puritans
van sofrir llavors una forta repressió, i molts van emigrar a Amèrica, a Nova
Anglaterra, on ja hi havia colons puritans establerts des de 1620-30. De tot
això, a l’òpera ni se’n parla: tan sols dels amors dissortats d’Elvira, que
està promesa al purità Riccardo, però està enamorada del reialista Arturo. Això
sí, la música s’ho val, i fa que perdonem tota la resta. Ara al Liceu la
interpeten Pretty Yende i Javier Camarena, en un muntatge d’Annilese Miskimmon
i amb direcció de Cristopher Franklin, fins al dia 21.
Imatges (Wikimedia Commons):
Vincenzo Bellini. Museo Internazionale e Biblioteca della
Musica, Bolonya.Anthony Van Dyck: ‘Carles I de cacera’. oli sobre tela
(1635) Musée du Louvre, París.
Samuel Cooper: ‘Oliver Cromwell’, oli sobre tela (1656).
National Portrait Gallery, Londres.
Augustus Saint-Gaudens: ‘El Purità’. Bronze (1887).
Metropolitan Museum of Art, Nova York, còpia reduïda del monument del mateix títol
i autor a Springfield, Massachusetts.
Vídeos (Youtube): Carlos Álvarez i Simon Orfila; Barry
Morell.
Després d’un any d’ignomínia, continuem demanant Llibertat per als presos polítics, per als exiliats i per als processats, i suport i coratge per als represaliats i per a totes les víctimes de la calúmnia i de l’odi. I en defensa de la llengua, la cultura, l’escola i els mitjans d’informació de Catalunya, sempre en el punt de mira. Guanyem la plena llibertat com a nació, per fer possibles la justícia i la convivència en un futur més digne.
