 |
| Pompeu Fabra (1868-1948) |
Salvador Espriu (1913-1985)
El meu poble i jo
A la memòria de Pompeu Fabra,
mestre de tots.
Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.
Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
(1968)
Pere Quart (Joan Oliver, 1899-1986)
Jaculatòries del Centenari
Vident, audaç, ànima dreta,
feina neta,
en un país que renaixia
tot fent via,
emprengué sol la gran comesa
mal compresa,
i a un desmanec, ja vell de segles,
donà regles;
i sempre ho féu amb un somriure
d'home lliure
que el lliure albir d'altri respecta,
circumspecte.
Sent enginyer d'enginy flexible,
molt sensible,
un pont bastí per la cultura:
llengua pura.
Perquè sabia de convèncer
pogué vèncer,
dictador amb seny i sense sabre,
mestre Fabra.
(1968, centenari del naixement de Pompeu Fabra)
 |
| Salvador Espriu |
 |
| Pere Quart |
Centenari de les Normes ortogràfiques
El 24 de gener de 1913 es van publicar les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que són la base del català escrit modern i de la normativa vigent a tot el territori de llengua catalana.
a)Codificar la llengua, o sigui descobrir i formular les lleis gramaticals del nostre idioma, escatir i fixar les seves formes ortogràfiques, inventariar el lèxic català totalment, integralment, amb filiació etimològica, amb notació fonètica, amb totes les varietats dialectals, amb l’evolució històrica dels mots, amb l’àrea geogràfica de cada un, amb l’expressió gràfica de les coses que cada paraula ha representat o representa, i amb la seva definició científica corresponent.
b)Normalitzar l’ús interior de la llengua: estimular o fomentar la restauració, l’enfortiment i l’expansió de la llengua catalana.
c)Normalitzar l’ús exterior de la llengua: naturalitzar en català totes les obres clàssiques de les llengües sàvies i de les llengües vives, les obres mestres en tots els ordres del coneixement, les obres essencials consagrades pel temps, així com els instruments moderns més elementals de la vida de l’esperit. [E. Prat de la Riba, segons Mila Segarra, Història de l’ortografia catalana, Empúries, Barcelona 1985, p. 297-8]
Com és sabut, el primer pas va ser la publicació (1913) de les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra, que van ser seguides de la Gramàtica catalana (1918) i del Diccionari general de la llengua catalana (1932): els tres pilars de la gran obra normativa fabriana, no exempta de dificultats i d’oposició.
Aquest vespre, 31 de gener de 2013, l’IEC inaugura la commemoració del centenari, amb un acte institucional en què Mila Segarra, Josep Massot i Joan F. Mira parlaran sobre el procés de gestació de les 'Normes', sobre les dificultats que van haver de superar fins a l’acceptació general als anys trenta i sobre la importància que té el fet que actualment tot l’àmbit cultural de la llengua catalana comparteixi unes mateixes normes gràfiques.
Dins el volum 4 de les 'Obres completes' de Pompeu Fabra es reprodueix en facsímil l'edició que es considera definitiva de les set redaccions de les 'Normes' que sembla que es van fer entre l'estiu de 1911 i el gener de 1913.
La introducció de les 'Normes' exposa un projecte ambiciós i necessari: 'Evidentment era possible, en l'estat present de la producció literària catalana, arribar a una formació de normes ortogràfiques fonamentals que donessin una solució nacionalment acceptable a un nombre de qüestions suficient per a construir un sòlid cos de doctrina.'
Però el procés, per l'ambició que encloïa, no fou pas un camí de roses. I els ponents de l'acte d'avui desgranaran diversos aspectes sobre la gestació i el rebuig de les normes: 'Gestació de les "Normes ortogràfiques" (1911-1913): de l’enfrontament al consens' serà a càrrec de Mila Segarra, membre de la Secció Filològica de l’IEC; Josep Massot, membre de la Secció Històrico-Arqueològica, pronunciarà la conferència 'L’oposició a les "Normes ortogràfiques" (1913-1934)'; i Joan Francesc Mira, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, parlarà de 'La norma i el territori'.
Avui —llevat de sectors irredempts al País Valencià—, ningú no discuteix el contingut de la reforma fabriana, però sí que veiem la pervivència de la llengua catalana amenaçada com mai des de les institucions estatals i autonòmiques. Cal que estiguem alerta, el nostre poble i nosaltres —que és la mateixa cosa—, que no defallim i que continuem amatents a defensar i salvar els mots de la nostra llengua, contra bords i lladres.
 |
| Pompeu Fabra |