Rabindranath Tagore (1861-1941)
A prayer
Where the mind is without fear and the head is held high
Where knowledge is free
Where the world has not been broken up into fragments
By narrow domestic walls
Where words come out from the depth of truth
Where tireless striving stretches its arms towards perfection
Where the clear stream of reason has not lost its way
Into the dreary desert sand of dead habit
Where the mind is led forward by thee
Into ever-widening thought and action
Into that heaven of freedom, my Father, let my country awake.
Where knowledge is free
Where the world has not been broken up into fragments
By narrow domestic walls
Where words come out from the depth of truth
Where tireless striving stretches its arms towards perfection
Where the clear stream of reason has not lost its way
Into the dreary desert sand of dead habit
Where the mind is led forward by thee
Into ever-widening thought and action
Into that heaven of freedom, my Father, let my country awake.
Pregària
On la ment no té por i el cap es manté alçat,
on el coneixement és lliure,
on el món no s’ha partit a trossos
amb estrets envans domèstics,
on les paraules brollen de la més profunda veritat,
on l’esforç incansable estén els braços vers la perfecció,
on el clar torrent de la raó no ha perdut el camí
vers la sorra d’un desert eixut de prejudicis morts,
on tu pots dirigir endavant la ment
vers pensaments i accions cada cop més obertes,
en aquest cel de llibertat, Pare, fes que el meu país es
desperti.
Poema que Tagore va escriure en bengalí l’any 1900,
quan l’Índia era una colònia britànica. El va publicar el 1901 en un recull
anomenat ‘Naibedya’; més tard ell mateix el va traduir a l’anglès i va
passar a formar part del recull ‘Gitanjali’ (1912).
Mario
Benedetti (1920-2009)
Viento
del exilio
Un viento misionero sacude las persianas
no sé qué jueves trae
no sé qué noche lleva
ni siquiera el dialecto que propone
creo reconocer endechas rotas
trocitos de hurras
y batir de palmas
pero todo se mezcla en un aullido
que también puede ser deleite o salmo
el viento bate franjas de aluminio
llega de no sé dónde a no sé dónde
y en ese rumbo enigma soy apenas
una escala precaria y momentánea
no abro hospitalidad
no ofrezco resistencia
simplemente lo escucho
arrinconado
mientras en el recinto vuelan nombres
papeles y cenizas
después se posarán en su baldosa
en su alegre centímetro
en su lástima
no sé qué jueves trae
no sé qué noche lleva
ni siquiera el dialecto que propone
creo reconocer endechas rotas
trocitos de hurras
y batir de palmas
pero todo se mezcla en un aullido
que también puede ser deleite o salmo
el viento bate franjas de aluminio
llega de no sé dónde a no sé dónde
y en ese rumbo enigma soy apenas
una escala precaria y momentánea
no abro hospitalidad
no ofrezco resistencia
simplemente lo escucho
arrinconado
mientras en el recinto vuelan nombres
papeles y cenizas
después se posarán en su baldosa
en su alegre centímetro
en su lástima
ahora vuelan cómo barriletes
como murciélagos como hojas
lo curioso lo absurdo es que a pesar
de que aguardo mensajes y pregones
de todas las memorias y de todos
los puntos cardinales
lo raro lo increíble es que a pesar
de mi desamparada expectativa
no sé qué dice el viento del exilio.
como murciélagos como hojas
lo curioso lo absurdo es que a pesar
de que aguardo mensajes y pregones
de todas las memorias y de todos
los puntos cardinales
lo raro lo increíble es que a pesar
de mi desamparada expectativa
no sé qué dice el viento del exilio.
Poema de 1981 del gran poeta uruguaià, que es va haver
d’exiliar del seu país durant més de deu anys arran del cop d’estat militar de
1973 que va precedir les brutals dictadures de Juan María Bordaberri i Alberto
Demicheli.
Langston Hughes (1902-1967)
Democracy
Democracy will not come
Today, this year
Nor ever
Through compromise and fear.
I have as much right
As the other fellow has
To stand
On my two feet
And own the land.
I tire so of hearing people say,
Let things take their course.
Tomorrow is another day.
I do not need my freedom when I'm dead.
I cannot live on tomorrow's bread.
Freedom
Is a strong seed
Planted
In a great need.
I live here, too.
I want freedom
Just as you.
Today, this year
Nor ever
Through compromise and fear.
I have as much right
As the other fellow has
To stand
On my two feet
And own the land.
I tire so of hearing people say,
Let things take their course.
Tomorrow is another day.
I do not need my freedom when I'm dead.
I cannot live on tomorrow's bread.
Freedom
Is a strong seed
Planted
In a great need.
I live here, too.
I want freedom
Just as you.
Democràcia
La democràcia no vindrà
avui, aquest any
ni mai
pel compromís i la por.
Jo tinc el mateix dret
que té qualsevol altre
d’alçar-me
sobre els dos peus
i posseir la terra.
Estic cansat de sentir dir a la gent:
“deixeu que les coses facin el seu curs,
demà serà un altre dia”.
No necessitaré la llibertat quan seré mort.
Avui no puc viure amb el pa de demà.
La llibertat
és una llavor poderosa,
que es planta
en una gran necessitat.
Jo visc aquí, també.
Jo vull la llibertat
igual que tu.
Versió lliure meva d’aquest poema d’un pòeta, novel·lista,
dramaturg, guinoista i periodista nord-americà, activista als anys 20 del segle
passat en el moviment “Harlem Renaissance” que reivindicava els mateixos drets
per als artistes de color que per als blancs.
Anònim (segles X-VII aC)
Vent del Nord
北風其涼、雨雪其雱。
惠而好我、攜手同行。
其虛其邪、既亟只且。
惠而好我、攜手同行。
其虛其邪、既亟只且。
北風其喈、雨雪其霏。
惠而好我、攜手同歸。
其虛其邪、既亟只且。
惠而好我、攜手同歸。
其虛其邪、既亟只且。
莫赤匪狐、莫黑匪烏。
惠而好我、攜手同車。
其虛其邪、既亟只且。
惠而好我、攜手同車。
其虛其邪、既亟只且。
El vent del nord
bufa gelat,
cauen borralls de
neu espessos.
Tu que m’estimes
i confies en mi,
dona’m la mà i
fugim tots dos.
No tenim temps a
perdre!
Corre,
afanyem-nos!
El vent del nord
xiula furient,
la freda neu
pertot s’escampa.
Tu, que m’estimes
i confies en mi,
dona’m la mà i
fugim per sempre.
No tenim
temps a perdre!
Corre,
afanyem-nos!
No hi ha res més
vermell que una guineu;
res no hi ha de
més negre que un corb.
Tu, que m’estimes
i confies en mi,
dona’m la mà i
pugem al carruatge.
No tenim temps a
perdre!
Corre,
afanyem-nos!
Aquest poema és tret del ‘Shijing’
o ‘Llibre de les cançons’, la recopilació més antiga de poesia xinesa, anterior
o com a molt contemporània a Hesíode, per entendre’ns. El poema ens
parla d’un home que ha d’exiliar-se amb la seva dona, malgrat el temps
inhòspit, fugint de l’atac imminent d’un exèrcit enemic. Versió meva molt
lliure a partir d’una versió anglesa de James Legge i una de francesa,
no menys lliure, de Marcel Granet; en català hi ha, que jo sàpiga,
almenys una traducció molt millor, de Manel Ollé. He posat el text original perquè pugueu valorar fins a quin punt me n'he sortit.
Dibuix: ‘Tempesta de neu’, de Wang
Wei (701-761 dC, poeta i pintor de la dinastia Tang, molt posterior doncs
al nostre poeta). Wikimedia Commons.
Rafael Alberti (1902-1999)
A la soledad me
vine
A la soledad me vine
por ver si encontraba el río
del olvido.
Y en la soledad no había
más que soledad sin río.
Cuando se ha visto la sangre,
en la soledad no hay río
del olvido.
Lo hubiera, y nunca sería
el del olvido.
Ya no me importa ser nuevo,
ser viejo ni estar pasado.
Lo que me importa es la vida
que se me va en cada canto.
La vida de cada canto.
(De ‘Baladas y canciones del Paraná’, 1953-54)
Un poema de l’exili d’Alberti, que va viure a
l’Argentina de 1940 a 1963, amb estades a Xile i l’Uruguai; i a Itàlia de 1963
a 1977.
Joan Brossa (1919-1998)
Saltamartí
Ninot
que porta un
pes a la base i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar
dret.
que porta un
pes a la base i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar
dret.
El poble.
(1963)
Russell Crow (1975)
Escape to Holocaust
Another night
Another fight to survive
As the days go by
Everybody with blonde hair and blue eyes
And if the religion fits
They'll burn to a crisp
This is a fight
A fight to stay alive
Some have tried to escape this
This Holocaust as some have called it
But they were stopped
Dragged, pulled back in
Forced to endure harsh labor camps
Forced to flee their homes
To find a secret place to
Live peacefully without a fear of
Their lives taken away without dignity
Another fight to survive
As the days go by
Everybody with blonde hair and blue eyes
And if the religion fits
They'll burn to a crisp
This is a fight
A fight to stay alive
Some have tried to escape this
This Holocaust as some have called it
But they were stopped
Dragged, pulled back in
Forced to endure harsh labor camps
Forced to flee their homes
To find a secret place to
Live peacefully without a fear of
Their lives taken away without dignity
Escapar de l’Holocaust
Una altra nit
Una altra lluita per sobreviure
Mentre els dies van passant
Tothom qui és ros i té els ulls blaus
I si la religió encaixa
Cremaran com teies
Això és una lluita
Una lluita per mantenir-se viu
Alguns van provar de defugir
aquest Holocaust com com alguns l’anomenen
Però van ser atrapats
Arrossegats empesos de nou cap dintre
Forçats a suportar ardus camps de treball
Obligats a fugir de casa seva
per trobar un lloc secret on
viure en pau sense tenir por de
perdre llurs vides sense dignitat
El 27 de gener, data de l’alliberament del camp d’Auschwitz
el 1945, va ser el Dia Internacional en Memòria de l’Holocaust. Ho commemoro amb un
poema d’aquest poeta, que crec que és nord-americà (i no s'ha de confondre amb l’actor neozelandès Russell Crowe); per internet hi ha força poemes d'ell, però molt escassa informació biogràfica i cap fotografia, almenys que jo hagi trobat.
Llibertat per a Jordi Cuixart,
Joaquim Forn, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, que porten massa temps en presó
ignominiosa. I que Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i
Meritxell Serret puguin tornar aviat a casa.
