Fi de Lluís Companys
Era el moment de les tenebres
quan llum no veieu ni camí
i amagaven la cara els àngels
d’amargues menes de morir.
Els grans traïdors de la terra
varen lliurar-lo al més roí.
—Véns i et perdem —deien en veure’l
la mar i l’aire pirinenc.
Ulls catalans espurnejaven:
Va de la mort al negre avenc.
Amb posat d’ira, «¡Viva España!»
escopí un noi escardalenc.
Del pobre clos on el tancaven
sonaren pany i forrellat.
De sos amics era en la casa:
del perseguit i del postrat.
Tenia allí per companyona
la catalana llibertat.
El van jutjar quatre fantasmes
de l’eterna Espanya dorment,
amb llurs espases de per riure
i llur orgull, boira en el vent.
Fins que un matí sent a la porta:
Heus ací la mort, President.
«La mort m’espera, bona amiga
de mà cruel i tendre si.
Ara, mos peus, aneu descalços:
sense embolcall m’heu de servir.
És tocant terra catalana,
sentint-la bé, com vull morir.»
Tot peresós, el sol d’octubre
daurava el dia a poc a poc.
Quan els fusells van encarar-li
ell espera la veu de «Foc!»,
que, eixit d’un rengle, donaria
l’oficial, rígid i groc.
I en encetar-se’n la paraula
amb dring de renec foraster,
ell crida «Visca Catalunya!»
Tot, gent i pati, es va desfer:
i un batre d’ulls abans de caure
la gran Invocada veié
com una barca tota sola
però menada pels destins:
per uns destins d’ales nacrades
i el guspireig de les onades
i els salts de joia dels dofins.
![]() |
| Abril de 1935. Presó Model de Madrid. |
Pablo Neruda (1904-1973)
Canto en la muerte y
resurrección
de Lluís Companys
Cuando por la
colina donde otros muertos siguen
vivos, como
semillas sangrientas y enterradas
creció y creció
tu sombra hasta apagar el aire
y se arrugó la
forma de la almendra nevada
y se extendió tu
paso como un sonido frío
que caía desde
una catedral congelada,
tu corazón
golpeaba las puertas más eternas:
la casa de los
muertos capitanes de España.
Joven padre caído
con la flor en el pecho,
con la flor en el
pecho de la luz catalana,
con el clavel
mojado de sangre inextinguible,
con la amapola
viva sobre la luz quebrada,
tu frente ha
recibido la eternidad del hombre,
entre los
enterrados corazones de España.
Tu alma tuvo el
aceite virginal de la aldea
y el áspero rocío
de tu tierra dorada
y todas las
raíces de Cataluña herida
recibían la
sangre del manantial de tu alma,
las grutas
estelares donde el mar combatido
deshace sus
azules bajo la espuma brava,
y el hombre y el
olivo duermen en el perfume
que dejo por la
tierra tu sangre derramada.
Deja que rumbo a
rumbo de Cataluña roja
y que de punta a
punta de las piedras de España
paseen los
claveles de tu viviente herida
y mojen los
pañuelos en tu sangre sagrada,
los hijos de
Castilla que no pueden llorarte
porque eres en lo
eterno de piedra castellana,
las niñas de
Galicia que lloran como ríos,
los niños
gigantescos de la mina asturiana,
todos, los
pescadores de Euzkadi, los del sur, los que tienen
otro capitán
muerto que vengar en Granada,
tu patria
guerrillera que escarba el territorio
encontrando los
viejos manantiales de España.
Guerrilleros de
todas las regiones, salud,
tocad, tocad la
sangre bajo la tierra amada:
es la misma,
caída por la extensión lluviosa
del norte y sobre
el sur de corteza abrasada:
atacad a los
mismos enemigos amargos,
levantad una sola
bandera iluminada:
unidos por la
sangre del capitán Companys
reunida en la
tierra con la sangre de España!
![]() |
| Catalunya francesa, agost de 1940. Ja detingut, poc abans de passar la frontera. |
Joan Brossa (1919-1998)
Oda al President
Companys
(fragments)
[...] El teu exemple
es dreça com un cim
que ens fa bullir la sang dintre l’abisme,
i tot té la sortida en aquell crim,
un dels més vils, dels nazis i el franquisme.
Quan l’horitzó es tancava entre volcans
tothom t’exhorta a anar-te’n de la plaga.
M’hi nego metre restin catalans
pels camps de França, dius. I el drac et draga.
En el parlar no hi ha renec prou fort
per a la infàmia d’aquell mal dia:
la terra venjarà la teva mort
i el fil de gotes de la tirania. [...]
Dura el teu pas enllà del desencís;
portes la pàtria a l’hora que toca;
saps fer-te d’aigua en el moment precís
o esdevenir, si cal, serra de roca.
Saps portar al puny la rosa d’aquells vents
i en les dificultats cap tors no et torça;
el curs de la foguera que tu estens
trasmuda el plany dels catalans en força. [...]
S’acaba a salts el metall militar,
la nit no calla més les seves cintes;
passa per vell el nou poder del mar,
i la mentida imposa mitges tintes.
Els tirans juren en fals. Tenen set
d’equivocar amb orgull les calaveres.
Poc saben madurar. Se’n van de dret
a convertir els cavalls en cuques feres.
I fan seva la pàtria al femer;
ajuden al teatre més innoble;
es venen el capvespre a l’estranger
i enterren viu el contingut del poble.
Cert. La realitat és il·legal.
Però el casal no muda de bandera;
no confonguem les fustes, només cal
que mots i muts recobrin la parlera. [...]
Que el poble vegi, tot alçant el puny,
tenyir l’espina d’una santa eufòria.
La teva veu indòmita retruny:
Tornarem a lluitar per la Victòria!
No oblidarem les coses que hem après
en aquests anys de fosca tramuntana,
les ribes uniran homes de pes
i obrirà solcs l’esquerra catalana.
(Quan els profits de classe entren en joc
la dreta vol tornar-se servidora
del centralisme espanyol, crida foc,
i el seny i l’ordre fan de tapadora.) [...]
Divers et dreces en un sol llorer
i símbol d’una lluita sempre nova:
ets Rafael Companys, el Conseller,
i el President En Lluís Casanova. [15-X-1976]
![]() |
| Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940. |
![]() |
| Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940 |
![]() |
| Manuscrit de la sentència de mort |
![]() |
| Sentència de mort |
![]() |
| Certificat d'execució |
![]() |
| Certificat de defunció |
Lluís Companys havia estat detingut a França per la Gestapo i
extraditat per la policia francesa de Vichy, que el va entregar a la policia
espanyola. Després d'un procés sumaríssim sense cap mena de garanties, va ser
executat. En tota la història, és l'únic president europeu elegit
democràticament que ha estat condemnat a mort i executat. Molts anys després,
els governs d'Alemanya i de França han demanat perdó per haver col·laborat en
la detenció del president; el govern espanyol no ho ha fet mai.
L'any 2009, la Generalitat
va demanar que es revisés el judici del president Companys i
la sentència de mort del 14 d'octubre de 1940. El 2010, La Junta de
Fiscals de Sala del Tribunal Suprem va rebutjat la petició, adduint que la Llei
de Memòria Històrica aprovada ja anul·lava aquesta sentència i per tant no
calia instar cap revisió.
Aquest és el text que
va aprovar, fa tres dies, el ple de l’Ajuntament de Barcelona amb el suport de
tots els grups municipals, excepte PP i C’s.
AL
CONSELL PLENARI MUNICIPAL
El dia
15 d’octubre es commemorarà el 75è aniversari de l’assassinat del molt
honorable Lluís Companys i Jover, qui fou condemnat a mort per les autoritats
franquistes en l’única sentència d’aquest tipus a un president democràticament
escollit a la història d’Europa, sentència que continua encara sense
declarar-se nul·la per part de l’Estat Espanyol.
Fins a
dia d’avui, la llei es limita a declarar injustes les sentències, per la
il·legitimitat dels tribunals, mitjançant un certificat de reparació i de
reconeixement que no té cap valor jurídic, i no declara les resolucions
judicials nul·les de ple dret per il·legals, motiu pel qual el Ministeri de Justícia
es nega a certificar-les. En aquest sentit la Llei 52/2007 de 26 de desembre,
per la qual es reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures a favor
dels qui van patir persecució o violència durant la guerra i la dictadura, no
ha servit de res per anul·lar els judicis sumaríssims dictats pels tribunals
militars, entre ells el que condemnava el President Companys.
D’aquesta
manera, el Fiscal General de l’Estat considerà el 2010 no procedent el recurs
de revisió instat per la Generalitat per obtenir l’anul·lació de la sentència
dictada pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona de 1939 i de
la sentència dictada pel Consell de Guerra d’Oficials Generals del 1940, que va
condemnar a pena de mort el President Companys, perquè considerava que ambdues
sentències eren inexistents i nul·les de ple dret, en haver estat dictades per
tribunals il·legítims conforme la llei 52/2007.
D’altra
banda, l’immobilisme i la manca de sensibilitat per part dels diferents governs
de l’Estat contrasten amb els actes de desgreuge que tant des d’Alemanya com
des de França s’ha fet per les actuacions dels respectius països durant la II
Guerra Mundial, així com pel fet d’haver col·laborat amb el General Franco. Un
menyspreu que es veu agreujat quan 75 anys després de la captura de Lluís
Companys per la Gestapo, els documents que van ser confiscats continuen en
possessió de l’exèrcit espanyol a l’Arxiu d’Àvila, enlloc d’haver estat
retornats a la Generalitat de Catalunya, institució que és la seva legítima
propietària.
Encara
sobre la deslleialtat i immobilisme de l’Estat, en matèria judicial, és a
Argentina on els represaliats i les víctimes del franquisme guarden la darrera
esperança amb les actuacions de la jutgessa Servini en la coneguda com a
‘Querella Argentina’ després de tancar la causa contra el franquisme a l’Estat
espanyol, fet que deixà els represaliats en situació d’indefensió a l’Estat.
Una querella on també hi ha la causa contra el President Companys a instàncies
d’Esquerra Republicana de Catalunya, que participa de la denúncia contra
l’Estat espanyol per restituir la figura del President.
Per tot
això, en la commemoració del 75è aniversari de la seva mort, considerem que no
és comprensible que cap govern espanyol hagi accedit a certificar la nul·litat
d’aquestes certificacions i a incloure aquesta declaració a la denominada Llei
de la Memòria Històrica, amb tots els efectes jurídics que aquesta declaració
comporta. Com dèiem, Alemanya i França han demanat perdó per haver col·laborat
en la detenció i deportació de Lluís Companys, mentre que la justícia espanyola
es nega a declarar nul el seu judici.
Després
de dècades de llibertats democràtiques, considerem que encara no s’ha reparat
com cal la memòria del President Companys, així com la causa de milers de
víctimes de totes les nacions i pobles de l’Estat Espanyol, i que cal instar al
Govern de l’Estat Espanyol a dur a terme les actuacions jurídiques i polítiques
pertinents per anul·lar la sentència del judici sumaríssim al President de la
Generalitat i realitzar totes aquelles actuacions per a reparar el seu honor.
En
relació als antecedents exposats, proposem al Ple de l’Ajuntament l’adopció
dels acords següents:
El
Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda:
Primer.
Instar el Govern de l’Estat Español a dur a terme les actuacions jurídiques i
polítiques pertinents per anul·lar la sentència del judici sumaríssim al
President de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Lluís Companys i Jover, així
com realitzar totes aquelles actuacions oportunes perquè l’honor del President
Companys sigui reparat.
Segon.
Instar el Govern de l’Estat Español a modificar la Llei 52/2007, de 26 de
desembre, per la qual es reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures
a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra i la
dictadura, per considerar com a inexistents i nul·les de ple dret les
sentències dictades pels Jutjats i Tribunals declarats il·legítims en la llei,
seguint el criteri expressat per la Fiscalia General de l'Estat en el seu
Decret del 4 d'abril de 2010, habilitant el procediment administratiu necessari
perquè el Consell de Ministres expedeixi el corresponent certificat de
nul·litat als efectes legals procedents.
Tercer.
Subsidiàriament, modificar la llei d'Enjudiciament Criminal i la Llei Processal
Militar amb la finalitat d’incorporar entre els requisits habilitants per
procedir a la revisió d’una sentència ferma, la declaració d’il·legitimitat
realitzada conforme a l’article 3 de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la
qual es reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures a favor dels qui
van patir persecució o violència durant la guerra i la dictadura, així com la
Llei Orgànica del Poder Judicial, per atorgar la legitimació activa al Govern
de l’Estat per si mateix, o a través de la Fiscalia, per interposar el recurs
de revisió de les sentències declarades il·legítimes.
Quart.
Reclamar a l’Estat espanyol que retorni tota la informació sobre Lluís Companys
requisada per la Gestapo a París l’any 1940 i que actualment es troba
confiscada a l’arxiu d’Àvila.
Cinquè.
Reclamar a tots els governs que van participar de la captura i assassinat de
Companys que participin d’un acte de desgreuge a la figura de l’únic president
elegit democràticament i assassinat a Europa durant el segle XX. Un acte que
s’hauria de fer al fossar del Castell de Montjuic.
Sisè.
Col·laborar amb aquelles persones que participen de la querella argentina
mentre no siguin restituïdes les famílies.
Setè.
Comunicar aquest acord al Govern de l’Estat i a les Corts espanyoles.
![]() |
| Monument a Lluís Companys al Coll de Manrella |
