Joan Brossa (1919-1998)
Quatre sextines
Sextina cibernètica (1)
Collint l'argent bufo desfet de galtes
Collint l'argent bufo desfet de galtes
Dormint als sots menjo en obrir
les cendres
Ventant la pols lligo per atzar
canyes
Topant amb tots tallo maror de
portes
Sumant el fum resto mirall de
tasques
Trobant la nit torno al costat de
roques
Cosint les mans tardo i obro les
roques
Sentint herbei peso rodó de
galtes
Vivint al vol trobo corrents les
tasques
Menjant la font xuclo camps enllà
cendres
Venint del gep mato vora les
portes
Duent el bosc buido i rodo les
canyes
Ratllant l'estiu llimo guillat
per canyes
Volent l'afany ballo sense més
roques
Veient el prat llenço i pinto les
portes
Buidant la fam rego per dins les
galtes
Alçant el mar punxo traient les
cendres
Ballant avui crido després de
tasques
Lligant els daus entro a veure
les tasques
Jaient als mots toco tanmateix
canyes
Desfent l'espai fujo i deixo les
cendres
I fent errors giro perdut per
roques
Triant aiguats passo després les
galtes
Plegant l'ocell munto camí de
portes
Rimant el foc trinxo sentint les
portes
Donant un gest penso collir les
tasques
Bevent la llum menjo. Però són
galtes
Traient un plat poso guia a les
canyes
Tapant el gos penjo, per tant,
les roques
Tenint la ment tombo ben lluny
les cendres
Sembrant els mots taco només les
cendres
Obrint el blat busco sense les
portes
Mullant el llamp clavo més que
mai roques
Perdent el gall llisco davant les
tasques
Seguint el vol miro voltat de
canyes
Mirant l'avet pico i plego les
galtes
Guixo galtes i amant no seran
cendres
Toco canyes entrant vestit per
portes
Salvo tasques. Vencent muden en
roques.
Sextina a Laplace (2)
Al paradís del dibuix
amb bon sedàs garbelles els
errors.
Cada paratge ordena el seu ninot
i projecta l’engany sobre el
paper.
El pensament, però, basteix l’engany
que només fa possible el teu enginy.
El dret camí de l’enginy
no recula en la traça d’un dibuix
que ens estimula a descobrir un engany;
sempre sorprens en amagar els errors
que callen els ninots en el paper.
Sovint guanya batalla el teu ninot.
Un ramat mou el ninot
que consola la gana sense enginy.
Seguint la Moda pugen al paper
les falles que en el món, com al dibuix,
donen cadena llarga a tants errors
—un mal temps cert en una mar d’engany.
Tibats ninots de l’engany,
tothom amaga a dins el seu ninot,
i pica la tenebra deis errors.
Quin renou d’acudits, força i enginy
al món que, agut, perfiles al dibuix,
i és com el nostre al límit del paper!
També l’error té un paper
que pot fer clars els signes d’un engany.
M’admiren les sorpreses del dibuix
que gravita en nosaltres. Som ninot
que amaga, sord, amb poc o molt enginy,
costums i lleis amb més de mil errors.
Marxem de cara als errors,
perqué després del papa va el paper
—dia a día ho constata el teu enginy.
Voler saber les fites de l’engany
denota no allunyar-se del ninot,
fidel protagonista del dibuix.
La vida és un dibuix amb tants errors,
que, talment el ninot
en el paper,
hem de treure’ns l’engany amb bon enginy.
Richard Wagner en sextina
Es pon el sol, i els tons se'n van
amb aigua.
La llei obre camins damunt la roca.
Veig coses per ventar i retinc molt
d'aire,
recluta d'una guerra que m'és terra.
La boira s'ho endú tot, nota per
nota,
però els sentits s'encenen i fan
flames.
Marquen els límits les darreres
flames
i el vidre té banderes a flor
d'aigua;
s'obren camins a la primera nota,
i a l'extrem de l'hivern una altra
roca
porta a l'origen per graons de terra
que configuren la blavor al seu
aire.
Comença l'aigua on just s'acaba
l'aire
i l'acció del vent omple de flames;
l'espai convida a posar el peu a
terra;
un joc d'arrels igual que foc i
aigua
respon als mots amb l'eco de la
roca,
que mai no dóna la mateixa nota.
Entre el dia i la nit no trobeu nota
que no segueixi els mots cap al seu
aire,
ni ombra que estrafaci roc o roca,
ni drac que no es decanti a escopir
amb flames
el gran peix que, adormit, forada
l'aigua
i, fugitiu del sol, gira amb la
terra.
Quin contrast de promeses ran de
terra!
Altes muralles han trobat la nota
que atura les figures. Però l'aigua
apropa els navegants als corrents
d'aire;
m'arriben als genolls tants focs i
flames,
que veig més transparents els galls
de roca.
Aquest sorral abans era una roca;
les mans es tornen fulles, la carn
terra;
el pensament empeny i bull en flames
i la paraula empara cada nota.
Els vents segueixen el camí de
l'aire,
i el mar s'endú les hores. Sempre
l'aigua!
Mai no mor l'aigua ni que piqui
roca;
ni el rovell menja l'aire, ni la
terra
dóna una falsa nota i mulla amb
flames.
Sextina del poeta barbabrut i
la seva companya
A
Pepa, que m'ha donat el tema i els mots-rima
i ha col·laborat en la composició dels versos
i ha col·laborat en la composició dels versos
—Si du els botons cordats té les
mans brutes,
si seu als balancins el cul li penja,
si el fas anar al barber mostra les ungles
i, si es dutxa amb sabó cada diumenge,
els pantalons li cauen i duu barba.
El seu estudi brut m'omple de pena.
si seu als balancins el cul li penja,
si el fas anar al barber mostra les ungles
i, si es dutxa amb sabó cada diumenge,
els pantalons li cauen i duu barba.
El seu estudi brut m'omple de pena.
Es creu que anar polit no val la
pena
i sempre porta unes carpetes brutes;
la cara amb velles pigues, barbs i barba,
simpàtic i cofoi, quan tot li penja,
si per ell tots els dies són diumenge,
on posa els dits, hi deixa senyals d'ungles.
i sempre porta unes carpetes brutes;
la cara amb velles pigues, barbs i barba,
simpàtic i cofoi, quan tot li penja,
si per ell tots els dies són diumenge,
on posa els dits, hi deixa senyals d'ungles.
Si l'has besat perquè es talli les
ungles,
t'escaldaràs i escopiràs amb pena.
No m'acompanya al cine cap diumenge.
Només desitja anar amb les calces brutes,
quan es treu el jersei mai no se'l penja
i aboca l'oli en un paper de barba.
t'escaldaràs i escopiràs amb pena.
No m'acompanya al cine cap diumenge.
Només desitja anar amb les calces brutes,
quan es treu el jersei mai no se'l penja
i aboca l'oli en un paper de barba.
Comença amb els cabells o bé la
barba
i la brutor li baixa per les ungles;
cada cosa que cau és perquè penja
i només qui s'esmena mereix pena.
Privat per un destí de coses brutes,
dilluns allarga l'ombra fins diumenge.
i la brutor li baixa per les ungles;
cada cosa que cau és perquè penja
i només qui s'esmena mereix pena.
Privat per un destí de coses brutes,
dilluns allarga l'ombra fins diumenge.
Baten espesses mates en diumenge,
i el qui no guarda, mai no alça barba.
De pols i paperassa es tornen brutes
les copes d'un arbrat que creix tot en ungles.
A banda i banda, al límit de la pena,
al costat d'un budell l'altre tot penja.
i el qui no guarda, mai no alça barba.
De pols i paperassa es tornen brutes
les copes d'un arbrat que creix tot en ungles.
A banda i banda, al límit de la pena,
al costat d'un budell l'altre tot penja.
Amb en Joan, però, la vida penja
d'un calendari ras sense diumenge;
el crit es torna veu i no fan pena
les fruites que li creixen a la barba
quan, d'una sola arrel cabells i ungles,
dispersa amb quatre mots les aigües brutes.
d'un calendari ras sense diumenge;
el crit es torna veu i no fan pena
les fruites que li creixen a la barba
quan, d'una sola arrel cabells i ungles,
dispersa amb quatre mots les aigües brutes.
No hi ha mans brutes si la salut
penja
per dins; les ungles cauen en diumenge,
i fuig la barba, i viure val la pena.
per dins; les ungles cauen en diumenge,
i fuig la barba, i viure val la pena.
Celebro l’any del centenari del naixement de Joan Brossa.
Entre tantes altres coses, aquest artista polifacètic va ser un mestre de les
sextines, en les quals va excel·lir i innovar. Va publicar, que jo sàpiga, Sextines
76 (1977), Vint-i-set sextines i un sonet (1981), Tercer
llibre de sextines (1977-81) i Quart llibre de sextines
(1981-1986). A part, va publicar una Sextina visual (1984). Finalment va
aplegar totes les seves sextines en un sol volum: Joan Brossa, Viatge per la
sextina [Barcelona: Quaderns Crema, 1987]. El 1981 havia publicat Quatre
sextines (de les que editaria poc després a Vint-i-set sextines...)
a la revista ‘Septimomiau’ (núm, 2, abril 1981). En relació a les Vint-i-set
sextines..., he de lamentar que l’exemplar que jo en tenia –dedicat per
l’autor– el vaig prestar a algú que no recordo, i que —era de témer— no em va
tornar. Per sort, sí que conservo un exemplar, també dedicat –com feia sempre
en Brossa, amb llapis– de l’Antologia de poemes de revolta (1979). Al llarg de l'any aniré completant el meu petit homenatge a un poeta (i paleta) tan enorme.
(1) La Sextina cibernètica fou composta amb un
ordinador electrònic, programat per Josep Font, Jordi Bastardes i Santiago
Farré, al centre de càlcul d'AGMA, de Vilafranca del Penedès. Hi van ntroduir
una cinquantena de mots substantius bisíl·labs i plans, més altres tants verbs
en gerundi i en present d’indicatiu, alguns adverbis, pronoms, articles, preposicions
i conjuncions, més algunes indicacions gramaticals i sobre l’estructura de la
sextina. L’ordinador podia generar milers de milers de variants, de les quals
en va seleccionar aleatòriament vint, i d’aquestes vint Brossa en va triar
aquesta, sense fer-hi cap retoc.
(2) Jean Laplace va ser el dibuixant de la secció “Los
8 errores” de ‘La Vanguardia’. El diari va publicar la Sextina a Laplace
el 4 de novembre de 1987, pàg. 43 (en tinc el retall dintre un llibre de
Brossa). El poeta va morir al cap de dos anys, el 1989; Laplace va morir a
Annecy, als 84 anys, el setembre de 2018. ‘La Vanguardia’ continua publicant-li
els dibuixos.
Llibertat per a tots els presos polítics, els exiliats i els processats, i suport a llurs famílies. Tanta ignomínia no abolirà la vostra dignitat.
