Joana Raspall (1913-2013)
Els castellers
Torre de muscles,
castell de cors!
Amunt els homes
i el seu esforç!
Si cau la torre,
la remuntem.
Visca el coratge
d'un poble ferm!
castell de cors!
Amunt els homes
i el seu esforç!
Si cau la torre,
la remuntem.
Visca el coratge
d'un poble ferm!
[De ‘Com el plomissol’, 1998]
Salvador Espriu (1913-1985)
Nosaltres tots, castellers
S’aixequen torres
en esborrats vestigis
de mortes danses.
Truquen a portes
d’oblit. Desempresonen
llum, ales, aire.
Nua bellesa,
nom sol enllà del nombre,
esclat de festa.
Volem la força
dins l’ordre perfectíssim
de la mesura.
En equilibri,
molt lentament ens alcen
castells de somnis.
Seny, no podríem
acollir-nos per sempre
al teu refugi?
Dreçats captaires,
sense plors ni temença
venim a prínceps.
Homes, la mida
del món, rompem silencis,
triomfs, abismes.
Agermanem-nos
sota l’esplendorosa
pau d’un llarg dia.
Per servir l’únic
senyor que tots triàvem:
el nostre poble.
[De ‘D’una vella i encerclada terra’, 1980; recollit
després a ‘Per a la bona gent’, 1984]
Els castells, com tots els
elements de la cultura popular, ajuden a donar cohesió social i nacional. El 1863, Josep Anselm Clavé va
escriure la lletra i compondre la música de la cançó ‘Els Xiquets de Valls’.
Una de les estrofes feia així:
Quina gatzara, quina delícia
Causen al poble los braus Xiquets,
Quan fan alarde de llur perícia:
Força, valor, equilibri i seny.
Espriu la coneixia, perquè tres dels haikus que conformen
aquest poema comencen justament amb les paraules “força, equilibri i seny” que
surten al darrer vers. (He tret aquesta dada de l’excel·lent blog del conseller
Josep Bargalló).
A la foto superior, dissabte passat, 16 de juny, la Colla Vella dels Xiquets de
Valls dreçant un pilar de cinc i un pilar de quatre formats per dones davant la
presó d’Alcalá-Meco, on hi ha Dolors Bassa i Carme Forcadell.
Altres components de la colla van ser a Estremera (on hi ha Joaquim Forn,
Oriol Junqueras, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Turull)
i a Soto del Real (on hi ha Jordi Cuixart i Jordi Sánchez),
mentre altres colles castelleres de Catalunya alçaven pilars als pobles dels
presos i exiliats. Llibertat per a totes i tots!
