Pere
III el Cerimoniós (1319-1387)
“El
vot del paó”
A vós
me do, senyora de valor,
al present jorn, per vostra gran honor,
e fait de me segons la bona usança
de les grans corts d’Anglaterra e de França;
e pregui tots, cavallers e donzells,
nobles barons e escuders isnells,
dones presants e donzelles gentils,
que en me votar vullets seguir l’estils
e que li vot sien mès en escrit,
e puis veurem tots si l’hauran complit.
al present jorn, per vostra gran honor,
e fait de me segons la bona usança
de les grans corts d’Anglaterra e de França;
e pregui tots, cavallers e donzells,
nobles barons e escuders isnells,
dones presants e donzelles gentils,
que en me votar vullets seguir l’estils
e que li vot sien mès en escrit,
e puis veurem tots si l’hauran complit.
[A vós
m’ofereixo, senyora de valor, el dia d’avui, pel vostre gran honor, i faig de
mi, segons la bona usança de les grans corts d’Anglaterra i de França; i prego
a tots, cavallers i donzells, nobles barons i escuders graciosos, dones de preu
i donzelles gentils, que en votar-me vulgueu seguir l’estil; i que els vots siguin
posats per escrit, i després veurem si tots els hauran complert.]
Aquest poema anònim va ser atribuït
per Manuel Milà i Fontanals al rei Pere III. L’única prova: el
fet que el poema va ser presentat en un banquet que el rei oferia als seus
cortesans més nobles, per commemorar el seu casament amb la reina Sibil·la
de Fortià. Era el gener de 1381, al palau de l’Aljaferia de Saragossa.
Després del convit, i mentre sonava la música, hom va portar a la taula reial
un paó (no sé si viu, dissecat o cuinat) amb les plomes de la cua obertes fent roda.
L’animal duia penjat al coll aquest poema. Com es veu, els versos demanen a
tots els comensals que facin un vot —és a dir, una promesa, un compromís
públic— que després seria posat per escrit per poder comprovar posteriorment si
tothom hauria complert allò que s’havia proposat.
Martí de Riquer (Història de la literatura catalana, vol. I, 1964)
explica que, tal com afirma el poema, aquesta cerimònia cavalleresca s’havia
celebrat diverses vegades a les corts angleses i franceses. Els cavallers,
sobre un paó o un faisà, pronunciaven vots anunciant gestes difícils de
complir, per honorar així una personalitat —en el nostre cas, la reina
Sibil·la— i posar-se al seu servei. Riquer documenta un poema, els “Vœux
du paon”, de Jacques de Longuyon, del 1312, i que molt després, el
1454, a la cort de Felip el Bo de Borgonya, a Lille, es van prinunciar
uns “Vots del faisà”. I també esmenta que el Marquès de Santillana, al
seu ‘Prohemio’, fa esment d’un poema castellà, avui perdut, que es
titulava “Los votos del pavón”. Riquer, citant Milà,
recorda que els versos del nostre poemet són anònims, però no descarta que els
hagués escrit el rei Cerimoniós, bon amador de les lletres. El poema és en un
català aprovençalat, cosa habitual en aquella època. L’he transcrit regularitzant l’accentuació i
fent alguna petita modernització ortogràfica.
Imatges: 1) El rei Pere III, de Jaume Mateu, pintura al
tremp sobre fusta de pi (1427). Museu Nacional d’Art de Catalunya.
2) Escut del rei Pere III a la porta del monestir de Santa
Maria de Poblet.
3) Sibil·la de Fortià. Mural del "Mestre de Daroca", a l'església de San Miguel a Daroca, cap a 1381.
4) Caplletra de les ‘Ordinacions fetes per lo senyor Pere
Terç d’Aragó sobre lo regiment de tots los oficials de la usa cort’ (1344), que
mostra el rei En Pere assegut al tron. Bibliothèque Nationale de France, ms,.
99, foli 1.