Quantcast
Channel: Amb vetusta gonella
Viewing all articles
Browse latest Browse all 460

Article 0

$
0
0



Bruce Springsteen (1949)
The ghost of Tom Joad 

Men walkin' 'long the railroad tracks
Goin' someplace there's no goin' back
Highway patrol choppers comin' up over the ridge

Hot soup on a campfire under the bridge
Shelter line stretchin' 'round the corner
Welcome to the new world order
Families sleepin' in their cars in the Southwest
No home no job no peace no rest

The highway is alive tonight
But nobody's kiddin' nobody about where it goes
I'm sittin' down here in the campfire light
Searchin' for the ghost of Tom Joad

He pulls a prayer book out of his sleeping bag
Preacher lights up a butt and takes a drag
Waitin' for when the last shall be first and the first shall be last
In a cardboard box 'neath the underpass
Got a one-way ticket to the promised land
You got a hole in your belly and gun in your hand
Sleeping on a pillow of solid rock
Bathin' in the city aqueduct

The highway is alive tonight
Where it's headed everybody knows
I'm sittin' down here in the campfire light
Waitin' on the ghost of Tom Joad

Now Tom said «Mom, wherever there's a cop beatin' a guy
Wherever a hungry newborn baby cries
Where there's a fight 'gainst the blood and hatred in the air
Look for me Mom I'll be there
Wherever there's somebody fightin' for a place to stand
Or decent job or a helpin' hand
Wherever somebody's strugglin' to be free
Look in their eyes Mom you'll see me»

Well the highway is alive tonight
But nobody's kiddin' nobody about where it goes
I'm sittin' down here in the campfire light 
with the ghost of Tom Joad

El fantasma d'en Tom Joad

Homes caminant per la via del tren,
anant a algun lloc d’on no hi ha tornada.
Els helicòpters de la policia volen per damunt de la serralada.

Sopa calenta en una foguera sota el pont,
la cua dels desemparats s’allarga fins la cantonada,
Benvinguts al Nou Ordre Mundial.
Famílies dormint dins els seus cotxes al sud-oest,
sense Llar, sense Feina, sense Pau, sense Descans.

L’autopista està viva aquesta nit,
però ningú enganya a ningú sobre el lloc a on porta.
Estic assegut aquí, a la llum de la foguera,
buscant el fantasma d’en Tom Joad.

El predicador treu el missal del seu sac de dormir,
encén un cigarret i fa una calada,
Esperant que l’últim sigui el primer i que el primer sigui l’últim,
en una caixa de cartró sota el pas subterrani.
I té un bitllet d’anada a la terra promesa.
Tu tens un forat a l’estómac i una pistola a la mà,
dormint amb un coixí de sòlida roca,
banyant-te a l’aqüeducte de la ciutat.

L’autopista està viva aquesta nit.
Cap a on va, tothom ho sap.
Estic assegut aquí, a la llum de la foguera,
esperant el fantasma d’en Tom Joad.

En Tom digué: «Mare, allà on sigui que un policia colpegi un tio,
allà on sigui que un nadó plori famolenc,
allà on hi hagi una lluita contra la sang i l’odi que es respira,
busca’m, mare, allí hi seré.
Allà on hi hagi algú lluitant per un lloc on estar,
o per una feina decent, o per una mà amiga,
allà on algú estigui esforçant-se per ser lliure,
mira-li als ulls, mare, i em veuràs a mi».

Bé, l’autopista està viva aquesta nit,
però ningú enganya a ningú sobre el lloc a on porta.
Estic assegut aquí, a la llum de la foguera,
amb el fantasma d’en Tom Joad.

[Versió de Joan Martí Ortega]

La versió acústica:

http://www.youtube.com/watch?v=JnUEYFmbMuY

Amb en Pete Seeger:

http://www.youtube.com/watch?v=8jVZHCUbS4U  

I la malaurada versió live, de la qual, lamentablement, només es troba la que fa amb en Tom Morello, dels Rage Against the Machine, que la desmillora molt:


http://www.youtube.com/watch?v=B-c6GphpAeY

                                    * * *

Agraeixo a l’amic Joan Martí Ortega que m’ha enviat aquesta gran cançó de The Boss, amb la seva excel·lent versió, i els vídeos amb els seus comentaris, que em plau de compartir amb vosaltres. 



Tom Joad és el protagonista de la novel·la de John SteinbeckThe grapes of wrath (1939; versió catalana de Mercè López: El raïm de la ira, Edicions 62, 1998).


John Steinbeck (1902-1968)
L’obra passa als EUA a la dècada de 1930, durant la Gran Depressió econòmica arran del crack de 1929, que va afectar tant la indústria a la costa est, i en especial durant la "tempesta de pols" (Dust Bowl), la persistent secada (1932-1939) que va anorrear l'agricultura del Midwest. Milions d'agricultors van quedar sense feina i centenars de milers es van veure obligats a emigrar a Califòrnia, per la mítica Ruta 66, a fi de llogar-se com a recol·lectors agrícoles temporers o buscar-se la vida com fos. 

La novel·la conta les peripècies d’uns "Okies" (nom despectiu amb què els californians anomenaven els immigrants d’Oklahoma). Se’ns expliquen les angoixes, esperances, vicissituds i desenganys de la gran família de Tom Joad (ell, la dona, pare i mare, germana embarassada, cunyat, dos fills i un predicador) al llarg del seu èxode des d’Oklahoma fins a la costa del Pacífic a la recerca de millors condicions de vida. 

L’obra exalta els valors de la justícia, la solidaritat i la dignitat humana en un país i una època de profunda injustícia social, desintegració econòmica i corrupció política. En paraules de Pere Justo: «La novel·la representa una crònica terrible de la Gran Depressió i una visió compromesa del sistema econòmic i social que la va provocar. Els temes de la inhumanitat de l'home cap a l'home, l'egoisme i la cobdícia de la classe adinerada, la dignitat i la ira de la classe treballadora, dels ciutadans californians cap als nouvinguts, de la policia cap als emigrants, ira de tots contra tots». Vaja, no sé si us sona: tot gira, tot torna...



L’àlbum The ghost of Tom Joad és l’onzè de Bruce Springsteen, i va aparèixer l’any 1995. Per fer la cançó, tanmateix, Springsteen es va inspirar en la versió cinematogràfica que de l’obra de Steinbeck va fer John Ford el 1940, amb Henry Fonda en el paper de Tom Joad. Evidentment, en Bruce trasllada a l'època actual els patiments i la ira dels anys 30, posant-la en estreta relació amb la desesperació i la indignació de moltes persones que avui es veuen desposseïdes dels seus drets més elementals, sacrificats a l'altar d'uns déus sense cor, cara ni ulls (però amb urpes, dents i butxaques) que es diuen 'mercats' (i on algú s'hi fa la barba d'or).







Viewing all articles
Browse latest Browse all 460

Trending Articles



<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>