Richard
Wagner (1813-1883)
Zu
neuen Thaten
Zu neuen Thaten, theurer Helde,
wie liebt' ich dich, ließ ich dich nicht?
Ein einzig' Sorgen läßt mich säumen:
daß dir zu wenig mein Wert gewann!
Was Götter mich wiesen, gab ich dir:
heiliger Runen reichen Hort;
doch meiner Stärke magdlichen Stamm
nahm mir der Held, dem ich nun mich neige.
Des Wissens bar, doch des Wunsches voll:
an Liebe reich, doch ledig der Kraft:
mög’st du die Arme nicht verachten,
die dir nur gönnen, nicht geben mehr kann!
[Götterdämmerung. Act I]
Si a noves proeses, benamat heroi,
jo no et deixés anar, com podria estimar-te?
Sols una cosa m’omple de dubte i neguit:
que el premi per salvar-me t’haurà durat molt poc.
T’he donat tot allò que els déus van ensenyar-me:
el preciós tresor de les runes sagrades;
però la meva força i el poder virginal
me’ls va prendre l’heroi a qui ara em sotmeto.
Mancada de saviesa, mes plena de desig,
rica en amor, mes privada de força,
no menyspreïs ni oblidis aquesta pobra dona
que no et demana res, ni res més pot donar-te!
[El capvespre dels déus. Acte I. Versió lliure meva]
https://www.youtube.com/watch?v=zfRBi3zA8m8 Mona Somm i George Humphrey. Erl: Tiroler Festpiele,
2015
Comença al Liceu la quarta part (‘tercera jornada’, de fet,
perquè la primera part és el ‘pròleg’) de la tetralogia L’anell del Nibelung,
de Wagner. Com solen fer
habitualment, l’han anat muntant a raó d’una òpera cada any; jo penso que ja
n’he vist almenys tres passades completes, que hom ja va tenint una edat. Des
del 2013 hem vist, doncs, L’or del Rhin, La Valquíria i Sígfrid,
i ara El capvespre dels déus, totes amb el mateix muntatge —discutible
per a mi, però en quatre anys ja m’hi he anat avesant—de Robert Carsen,
que ja he comentat en posts anteriors.
Al Liceu es representa des d'avui, 28 de febrer, fins al 19 de
març, amb Iréne Theorin i Lance Ryan entre altres, i sota la
direcció de Josep Pons, un wagnerià entusiasta que confessa que quan acaba
de dirigir el duo d’amor de Siegfried i Brünnhilde el tornaria a
començar de tant que li agrada, i que adverteix que Wagnerés com una
droga: crea addicció. Totalment d’acord pel que fa a la música, sublim; com a
poeta, ja deia Maragall que era “un neula”, mentre que les seves
innegables innovacions escenogràfiques, tècniques i estètiques han anat
envellint, i ja fa molts anys que tots els escenògrafs intenten lluir-se a base
de canviar-li coses, sovint sense solta ni volta, al meu parer.
Per veure el resum de l’obra i la fitxa tècnica, em remeto
al web del Liceu. Només vull recordar que aquestes funcions estaran dedicades
als cantants Oleg Briak i Maria Radber, que van
participar en el Siegfried de la temporada passada a Barcelona, i
que pocs dies després van morir als Alps francesos en el tràgic accident aeri de
Germanwings. El baríton, a més, havia de participar en el Götterdämmerung
d’aquest any. Un record per a tots dos.
http://www.liceubarcelona.cat/temporada-15-16/opera/goetterdaemmerung/presentacio.html Götterdamerung - Programa del Gran Teatre del Liceu
Vegeu altres posts sobre la Tetralogia en aquest blog:
http://ramoncarrete.blogspot.com.es/2013/04/richard-wagner-1813-1883-das-rheingold.html Das Rheingold
I aquí, altres posts wagnerians:
http://ramoncarrete.blogspot.com.es/2013/11/wagner-die-frist-is-um.html Der fliegender Hollander
http://ramoncarrete.blogspot.com.es/2011/05/richard-wagner-1813-1883-tristan-und.html Tristan und Isolde
http://ramoncarrete.blogspot.com.es/2011/07/nina-stemme-wagner-tristan-und-isolde.html Trsitan und Isolde
http://ramoncarrete.blogspot.com.es/2011/07/wagner-werachtet-mir-die-meister-nicht.html Die meistersinger von Nürnberg
Imatges: ‘Richard Wagner’ (1862), per Caesar
Willich. Oli sobre tela. Reiss-Engelhorn-Museen, Mannheim.
Il·lustracions d’Arthur Rackham (1911) per a ‘Götterdämmerung’:
a) Les Nornes teixint el fil del destí. b) Comiat de Siegfried i Brünnhilde. c)
La valquíria Waltraute visita la seva germana Brünnhilde. d) Les Filles del Rin
avisen Siegfried. e) Brünnhilde i el seu cavall Grane es llancen enmig de la pira
funerària de Siegfried. Totes de domini públic; font: Wikimedia Commons.