Anònim (s. XI)
Carmen Campidoctoris [fragment]
Primus et ipse indutus lorica,
nec, meliorem homo uidit illa;
romphea cinctus, auro fabrefacta
manu magistra;
Accipit hastam mirifice factam,
nobilis silve fraxino dolatam,
quan ferro forti fecerat limatam,
cuspide rectam.
Clipeum gestat brachio sinistro,
qui totus erat figuratus auro,
in quo depictus ferus erat draco
lucido modo.
Caput muniuit galeam fulgenti
quam decorauit laminis argenti
faber, et opus aptauit electri
giro circinni.
Equum ascendit quem trans mare uexit
barbarus quidam, nec ne comutauit
aureis mille, qui plus vento currit,
plus ceruo sallit.
Talibus armis ornatus et equo,
Paris uel Hector melioris illo
nunquam fuerunt in troiano bello,
sunt neque modo.
Cançó del Campejador
La forta cuirassa es posa el primer,
ningú no n'ha vist cap altre millor;
també pren l'espasa que d'or és feta,
pel ferrer més destre,
igual la llança de forma admirable,
d’una branca de freixe de bosc noble,
amb la punta de ferro ben doblat
i el tall esmolat.
Al cepat braç esquerre duu l'escut,
brillant tot ell, treballat d'or ben fi,
enmig hi té un drac dibuixat ferotge,
d'imponent aspecte.
Cobreix el cap amb un robust elm fúlgid,
tot guarnit per l'armer amb brins de plata,
que també hi fixà un electre brillant,
tot al seu voltant.
Muntà un cavall vingut dellà del mar,
que portà un bàrbar i fou canviat
per mil doblencs ben bé; més que el vent ràpid,
guimbant més que un cérvol.
Ni cap arma puixant, ni cap muntura
no van tenir millors Hèctor ni Paris,
ni mai cap la guerra amb Troia en veié
d’igual fins avui.
[Versió d’Enric Peres i
Sunyer, del blog Calaix Cultural]
 |
| Manuscrit del Carmen Campidoctoris |
Aquest text, procedent d’un manuscrit
del monestir de Ripoll, és històricament el primer on apareix la persona de Roderic
Díez de Vivar, el Cid Campeador. Diversos erudits, entre els quals Ramón
Menéndez Pidal, creuen que el text del Carmen es pot datar cap als
anys 1082-1093, i seria per tant contemporani del personatge històric del Cid
(1048-1099), escrit encara en vida d’aquest i molt anterior, per tant, al Cantar
de Mío Cid, que es conserva en un manuscrit de començaments del XIV però
per raons filològiques es creu que data de poc després del 1200. S’ha especulat
que el Carmen podia haver estat escrit a Roda d’Isàvena, obra potser d’un
clergue d’origen noble, aragonès o català —perquè acredita certs coneixements
militars i nàutics— i que el manuscrit podia haver estat traslladat després a
Ripoll.
 |
| Primer foli del Cantar de Mío Cid |
Serafín Bodelón ha dit (Oviedo, 1994) que «El carmen latino nos
ofrece un Cid visto desde Cataluña, en vida del propio héroe y con total
omisión de su juventud y actividad en Vivar, Burgos y Cardeña, lugares omitidos
en el poema latino. El poema castellano es la exaltación de Castilla a través
de su héroe y casi medio siglo después de su muerte, ocurrida en 1099.»
Aquest autor creu que el poema llatí el devia escriure un clergue català l’any
1096 per celebrar les noces del futur comte Ramon Berenguer III amb Maria
Rodríguez, de 19 anys, filla del Cid, i en vida d’aquest, que
tindria 59 anys; arran d’aquest matrimoni, els termes d’Almenar i de Lleida es
van integrar al comtat de Barcelona.
 |
| El Cid en una Crònica del segle XVI |
Altres estudiosos, però, creuen
que el manuscrit s’hauria de datar un segle més tard, cap a 1190, i que l’autor
podria ser navarrès o fins castellà. Fins i tot en aquest cas, el poema seria
anterior al Cantar de Mío Cid (però no hi manca tampoc qui voldria que
la versió del Cantar que coneixem fos còpia d’una d’anterior, perduda,
que remuntaria al segle XII). No puc entrar en discussions erudites perquè no en
sabria, però en aquestes qüestions de primacies culturals sóc sempre escèptic:
crec que hi ha sovint, tant per part dels uns com dels altres, un component
ideològic subjacent que s’imposa als estrictes criteris científics; és allò de
«jo la tinc més grossa —o més antiga— que tu, elis, elis». No ens barallarem
tampoc per un vetaquí de més o de menys.
 |
| Una batalla, segons el Tapís de Bayeux (segle XI) |
Sigui com sigui, el Carmen
narra el desterrament de Roderic de la cort d’Alfons VI de
Castella, després d’haver servit fidelment el germà d’aquest, l’anterior rei Sanç
II; però no es refereix a les activitats del cabdill castellà a Burgos, ben
historiades en llatí a Castella per la Historia Roderici coetània. En
canvi, conta tres victòries del guerrer, totes documentades històricament: la
primera, contra un cavaller navarrès que no és anomenat (però que els historiadors
documenten com a Jimeno Garcés, en un episodi datat el 1060, quan el Cid
tenia 23 anys, molt abans del desterrament); la segona, contra el comte Garcia
Ordóñez de Cabra (que va tenir lloc el 1080, quan el Cid tenia 43
anys); i el tercer, contra el comte de Barcelona Berenguer Ramon II a la
batalla d’Almenar al Segrià (1082; Bodelón la data el 1090), quan el Cid
s’havia aliat amb el rei musulmà de Saragossa en combat contra el seu propi
germà, ei rei musulmà de Lleida; aquest tenia per aliat el comte català, que va
ser fet presoner pel Cid.
 |
| Autògraf del Cid, en un pergamí de València |
El Carmenés escrit en
llatí, en versos hendecasil·labs llatins sàfics (tres versos d’onze síl·labes i
un de cinc) i se’n conserven 32 estrofes, més un fragment de vers —en total, 128
versos i mig—, entre els folis 79 i 80 del manuscrit, que es conserva avui a la
Bibliothèque Nationale de París.
Serafín Bodelón García l’ha publicat, traduït al castellà i analitzat amb molta
cura (Universidad de Oviedo, 1995). A l’excel·lent blog Calaix Cultural—d’Enric Peres
i Sunyer, autor, entre altres, de Poesia narrativa medieval (2015) i
Aproximació a la poesia narrativa (2013)—, hi podeu trobar el text
complet en llatí i la versió catalana. Vegeu-ne acíl’enllaç, així com remissions a altres llibres seus:
Altres obres d’Enric Peres:
http://www.bubok.es/libros/
http://www.bubok.es/libros/http://www.bubok.es/libros/
http://canperescultura.
http://canperescultura.
 |
| Anna Hyatt Huntington: El Cid (Sevilla) |