Muntaner - La mata de jonc

E pot fer compte que ell és rei d'Aragon e de València, e de Sardenya e de Còrsega, e de Mallorca e de Sicília [...] que de tot és cap e major. E mentre que a ell plàcia que aquells regnes haja e tenga per cosa sua pròpia, e el senyor rei de Mallorca e el senyor rei de Sicília sien d'una volentat e d’una valença, així con ésser deuen, poden fer compte que seran sobirans a tots los reis del món e prínceps, així de crestians con de sarraïns [...] E així la casa de Mallorca e de Sicília, qui porten lo seu senyal e ab aquell han a viure e a morir, reja e mantenga contra tots los hòmens del món. [...]

E si negun me demana: En Muntaner, quin és l'eximpli de la mata del jonc?, jo li respon que la mata del jonc ha aquella força que, si tota la mata lligats ab una corda ben forts, e tota volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé qui tiren, no l'arrencaran [...]; e si en llevats la corda, de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys [...] E així seria d'aquests tres reis, que si entre ells havia devisions neguna ne discòrdia, ço que Déus no vulla, fèts compte que han de tals veïns que pensarien de consumar la un ab altre. Per què és mester que d'aquest cas se guarden: que mentre tots tres sien d’una valença, no temen tot altre poder del món, ans, així con davant vos he dit, seran tots temps sobirans a llurs enemics.