 |
| Mozart |
Emanuel Schikaneder(1751-1812)
Die Zauberflötte (1791)
Der Hölle Rache
kocht in meinem
Herzen,Tod und Verzweiflung
flammet um mich her!
Fühlt nicht durch dich
Sarastro Todesschmerzen,
so bist du meine
Tochter nimmermehr.
Verstossen sei auf ewig,
verlassen sei auf ewig,
zertrümmert sei'n auf ewig
alle Bande der Natur
wenn nicht durch dich!
Sarastro wird erblassen!
Hört, Rachegötter!
Hört der Mutter Schwur!
Una venjança infernal
Una venjança
infernal
em bull dintre el
cor:el despit i la mort
flamegen al meu voltant!
Si Sarastro no rep
de tu el dolor de la mort,
ja no seràs mai més
la meva filla.
Seràs repudiada per sempre,
abandonada per sempre,
per sempre se’t trencaran
els vincles de la natura,
si Sarastro no mor
per la teva mà.
Escolteu, déus de la venjança!
Escolteu el jurament d’una mare!
La flauta màgica - Música: Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Ària de la Reina de la Nit (Die Königin der Nacht), acte II, quadre III
Edita Gruberova
Joan Sutherland
Diana Damrau, Covent Garden
Un
recull d’aquesta peça combinant les veus d’onze sopranos diferents.
In diesen heil‘gen
Hallen
kennt man die Rache nicht
Und ist ein Mensch gefallen
führt Liebe ihn zur Pflicht.
Dann wandelt er an Freundes Hand
vergnügt und froh ins bess‘re Land.
kennt man die Rache nicht
Und ist ein Mensch gefallen
führt Liebe ihn zur Pflicht.
Dann wandelt er an Freundes Hand
vergnügt und froh ins bess‘re Land.
In diesen heil‘gen
Mauern
wo Mensch den Menschen liebt
kann kein Verräter lauern
weil man dem Feind vergibt.
Wen solche Lehren nicht erfreu‘n
verdienet nicht ein Mensch zu sein.
wo Mensch den Menschen liebt
kann kein Verräter lauern
weil man dem Feind vergibt.
Wen solche Lehren nicht erfreu‘n
verdienet nicht ein Mensch zu sein.
In
diesem heil‘gen Kreise
wo man nach Wahrheit ringt
und nach der Väter Weise
das Band der Eintracht schlingt
da reifet unter Gottes Blick
der Wahrheit und der Menschheit Glück.
wo man nach Wahrheit ringt
und nach der Väter Weise
das Band der Eintracht schlingt
da reifet unter Gottes Blick
der Wahrheit und der Menschheit Glück.
En aquestes estances sagrades
ningú no coneix la venjança,i si un home cau, l’amor
el retorna al camí dret.
Aleshores una mà amiga
el guia, feliç, cap a un món millor.
Entre aquestes sagrades parets
on l’home estima la Humanitat,
no es pot amagar cap traïdor,
perquè l’enemic és perdonat.
Qui no s’alegri d’aquesta doctrina,
no mereix dir-se humà.
En aquest cercle sagrat
on es lluita per la veritat,per mitjà dels pares
s’aferma el vincle de la concòrdia,
refet sota la mirada de Déu,
de la veritat i de la felicitat humana.
Ària de Sarastro, acte II, quadre III
(La tercera estrofa es sol ometre)
Kurt Moll, Met NYC, 1991
Martti Talvela, Munic 1967
Matti Salminen, Zuric 2007
No és que lletra de Schikaneder,
ni molt menys l’intent de traducció, tinguin un interès especial, però sí que
en té sens dubte la genialitat musical de Mozart. Per a mi, que —també en
qüestions de música— sempre he tingut les orelles a cal ferrer, l’ària de la
Reina de la Nit em sembla una meravella cantada amb una gran agilitat vocal i amb
una veu molt aguda; i la de Sarastro, un altre prodigi, aquest interpretat amb
una veu de baix molt baixa. Un entès em fa saber que la primera ària puja fins
al Fa5 mentre que la segona davalla fins al fa1. I em
comenta que, tant la part vocal com els acompanyaments, de flauta i oboè l’una,
i de cordes, fagot i flauta l’altra, ajuden a subratllar el perfil dels
personatges mozartians, ja que el compositor es valia de la coloratura i de
l’acompanyament orquestral, no pas com a mer ornament, sinó per suggerir
caràcters i estats d’ànim. Així, l’ària de la Reina de la Nit ens suggereix
perversitat, follia i odi, mentre que la de Sarastro ens vol transmetre els
valors de serenitat, justícia i bondat. Gaudim-ne.
