Letrilla
Ande yo
caliente,
y ríase la gente.
y ríase la gente.
Traten otros del gobierno,
del mundo y sus monarquías,
mientras gobiernan mis días
mantequillas y pan tierno;
y las mañanas de invierno,
naranjada y aguardiente,
y ríase la gente.
Coma en dorada vajilla
el príncipe mil cuidados
como píldoras dorados,
que yo, en mi pobre mesilla,
quiero más una morcilla
que en el asador reviente,
y ríase la gente.
Cuando cubra las montañas
de plata y nieve el enero,
tenga yo lleno el brasero
de bellotas y castañas,
y quien las dulces patrañas
del rey que rabió me cuente,
y ríase la gente.
Busque muy en
hora buena
el mercader nuevos soles;
yo, conchas y caracoles
entre la menuda arena,
escuchando a Filomena
sobre el chopo de la fuente,
y ríase la gente.
el mercader nuevos soles;
yo, conchas y caracoles
entre la menuda arena,
escuchando a Filomena
sobre el chopo de la fuente,
y ríase la gente.
Pase a media noche el mar,
y arda en amorosa llama
Leandro por ver su dama;
que yo más quiero pasar
de Yepes a Madrigar
la regalada corriente,
y ríase la gente.
y ríase la gente.
Pues Amor es tan cruel,
que de Píramo y su amada
hace tálamo una espada,
do se junten ella y él,
sea mi Tisbe un pastel,
y la espada sea mi diente,
y ríase la gente.
https://www.youtube.com/watch?v=XuugyxhRLpA Paco Ibáñezà l’Olympia
(1969)
NOTES
Estrofa 1 i següents. El poema reprèn en to burlesc el tòpic de la
Descansada vida de Fra Luis de León: aquell qui té assegurats uns
mínims de menjar i sostre, portant una vida senzilla i humil de treballador
rústic, en té de sobra per anar fent; mentre d’altres es capfiquen en aspiracions
més elevades: ambició de poder, negocis, riqueses, amors... que poden acabar decebent
i generant malestar.
Estrofa 3. El Rey que rabióés una expressió que, segons
el vocabulari de refranys i frases proverbials de Gonzalo Correas (1627),
fa referència a una cosa molt antiga. L’expressió també la fa servir Quevedo
(Visita de los Chistes, 1627); i, més tard, Calderón (Las
Carnestolendas, 1645) i l’anònima Mojiganga del Cid (finals del
XVII). Aquí, Góngora l’empra per al·ludir a faules i contes de l’any de
la picor.
Estrofa 4. Els «nuevos soles» fan referència als nous
horitzons i expectatives comercials que el descobriment d’Amèrica havia obert. Filomena
o Filomelaés el nom grec del rossinyol, i també en castellà,
poèticament, es fa servir en aquest sentit, com aquí.
Estrofa 5. El vers «De Yepes a Madrigar» és una antonomàsia
vossiana —un cas especial de sinècdoque: fer servir un
nom propi per designar un genèric comú; de res!— per referir-se al vi. El vi de
Yepes (prop d’Ocaña, a Toledo) era i és prou famós: una dita d’allà diu «El
que vino a Yepes y no bebió vino, ¿a qué coño vino?» També és conegut el «vino de Pitarra»
de Madrigal de la Vega (Cáceres), nom que Góngora fa acabar en –r
per la rima. Aquest vers va ser substituït a l’edició pòstuma de Chacón (1628)
per una variant, potser del mateix Góngora: «del golfo de mi lagar»,
que manté la metàfora relativa al vi. Leandroés un personatge de les
Metamorfosis d’Ovidi: enamorat d’una noia, Hero, que vivia en
una torre en un illot, ella li encenia un llum («amorosa llama») per
guiar-lo, i ell cada nit nedava cap on era ella; fins que un dia un temporal va
apagar el llum i el noi es va ofegar al mar. Quan la noia va trobar el seu cos,
una onada se’ls va endur tots dos.
Estrofa 6. Els amors de Píram i Tisbe també fan
referència a un conegut mite ovidià. Píram i Tisbe eren dos
enamorats que van decidir fugir plegats. S’havien de trobar al bosc, però Tisbe
es va topar amb una lleona i va fugir, deixant caure un vel. La lleona va
esgarrapar el vel i el va deixar brut de sang d’algun animal que havia devorat.
Píram va trobar el vel ensangonat, va creure que un lleó s’havia menjat Tisbe
i es va clavar una espasa. Ella va tornar aleshores i, en veure el seu amant
mort, es va llevar també la vida amb la mateixa espasa. Segons el mite, la sang
de Píram va tacar el fruit d’una morera, i per això les móres són
vermelles. Hem de suposar que el pastís que es volia cruspir Góngora
devia ser de móres.
http://ramoncarrete.blogspot.com.es/2013/04/luis-de-gongora-1561-1627-soledades.html Soledades
(fragment)
http://ramoncarrete.blogspot.com.es/2012/06/quevedo-vs-gongora.html Quevedo vs Góngora
El retrat de Góngora, obra de Diego
Valázquez, és al Museu de Belles Arts de Boston; domini públic, llicència
de Wikimedia Commons. El vídeo de Paco Ibáñezés sota llicència genèrica
de Youtube: serà retirat a indicació.